Ja fa setze anys que en començar la tardor, a Barcelona i alguns pobles que la volten se celebra un festival d’arquitectura que acull centenars d’edificis i milers de persones que els visiten. És una manera que la gent pugui conèixer de forma gratuïta edificis i espais que normalment no són accessibles. Aquest anys han estat vora 200 espais entre esglésies, vivendes, museus, botigues, torres, hospitals, galeries, tanatoris, estudis, palaus… Una iniciativa, el Open House Europe i el Open House Worldwide, que funciona des del 1992 i aplega 40 ciutats. Open House va més enllà de les visites i convida a la reflexió, connecta persones, obre portes. Són 48 hores frenètiques per submergir-nos en l’arquitectura. Un dels puntals bàsics del seu funcionament són els voluntaris, els professionals que fan de guies a cada espai i els que controlen l’entrada.
Aquesta edició hem volgut fer visites de contrastos. Des de la modernitat i el disseny de la torre Diagonal One, passant per la memòria històrica d’un dels molts refugis antiaeris que hi ha a Barcelona, en aquest cas el del Poble Sec. O la torre de les aigües del Besòs, fantàstic edifici i interessant història amb la visita que acaba a dalt de tot, amb la vista espectacular de la ciutat. O la casa Francesc Cama, a Gràcia, un edifici modernista d’un deixeble de Gaudí. O l’espectacular i luxós Palau Güell, a Ciutat Vella, que va fer construir el mecenes de Gaudí per la seva vivenda. O l’interessant Arxiu de rajoles, al Poble Sec, la iniciativa d’un grup d’entusiastes que recullen i acullen les rajoles hidràuliques antigues que acabarien en la runa d’edificis que es restauren: un cementiri de rajoles que val la pena visitar. O la Casa Rocamora, a Sant Gervasi, un palauet isabelí amb jardí on es respira l’essència del seu propietari, un col·leccionista d’indumentària amb una interessant col·lecció de pintures, com de Ramon Casas o Fortuny.
Si hem de mencionar algun inconvenient de l’Open House diríem que és impossible aconseguir entrada pels edificis que requereixen cita prèvia, ja que es col·lapse al mateix segon que s’obre. O les hores de cua que es formen en molts dels edificis i que sembla inevitable, ja que Open House és un èxit de públic.